…un recordatori de Kavafis, dels que encongeixen el cor:

EN TANT QUE PUGUIS

I si doncs no pots fer la teva vida com la vols,
això almenys procura
en tant que puguis: no l’abarateixis
amb massa contacte del món,
amb molts moviments i converses.

No, no l’abarateixis agafant-la,
rodant sovint amb ella i exposant-la
a la diària bajania
de les relacions i els intercanvis,
fins que es torni com una forastera enfadosa.

Kavafis

avui un enllaç de poemes de Gabriel Ferrater en alemany, gentilesa de Lletra:

Gedichte von Gabriel Ferrater

que vagi de gust :)

avui un haiku, del anomenats moderns de Masaoka SHIKI:

dedemushi
nokashira motageshi
ni mo nitari

El caracol
levanta su cabeza:
se me parece.

(trad.: Antonio Cabezas)

i un altre dels coneguts com a clàssics, Îo SÔGI:

tsuki otsuru
asashio hayashi
natsu no umi

muere la luna,
brisa leve del alba,
mar en verano

(trad.: José María Bermejo)

que vagi de gust

…l’enric casassas des de Calç ens convida a buscar les presons naturals, les de cadascun i les mil maneres de fugir d’elles, gairebé sempre mirant el mar. Us recomano en Casassas, des dels versos més divertits fins els més punyents, no deixa mai d’nedar fins ben al fons!

LES PRESONS NATURALS

Quan he clavat els colzes a la taula
i m’he agafat les mans entreficant els dits
amb força, que m’he sentit els ossos,
he tingut por
de la meva platja,
he pujat a una barca,
m’he posat a remar,
he fugit,
cap a mar.

Enric Casassas

que vagi de gust

és el que té que arribi l’estiu de sobte:

L’ARRIBADA

Cremàrem les naus. Totes.
També aquella
plena de lluna i gessamí.
La platja era gran, quasi blanca.
N’érem tants, però, que no podíem
moure ni un peu.
Callàrem.
Algú ens digué
amb veu molt dolça
que el mar era el cadàver.
Immòbils,
dempeus,
vam aprendre
a morir-nos les paraules una a una.
A poc a poc
tancàrem la mirada.
Quant de temps ha passat, no ho recorde.
De tant en tant
aquella veu tan dolça
ens fa saber-nos perfectes i feliços.

Marc GRANELL, de Fira desolada

te’l dedico, malenca