dilluns com avui haurien de passar-se dormint, de fet, avui és un dilluns com cal, d’aquells on les coses estan desbaratades i res, excepte suaus excepcions, és com hauria de ser, o ens agradaria que fos, clar. És el que té el cansanci, que es veu tot desde la incertesa:

INCERTESA

ressona dins la cambra
el tambor del dubte

no responen les coses
al que sabem què són

la boira
envaeix l’escenari

angoixa
de no ser ningú ben bé
com hauria de ser

Albert Ràfols Casamada

que vagi de gust

…poema que escric en alemany, avui havia de ser, no sé, li he demanat a Von Kant alguna llàgrima de les seves:

Die bittere Tränen von Petra Von Kant,
Manchmal verschlucke ich gerne sie.
Sie hat mir ihre Tränen verleihet
Weil Petra ganz grosszügig ist.
Es ist gewusst, bekehren ihre sich zu meine Tränen in meinen Augen.
Der ganze Tag weine ich irgenwo, irgenwie.
Aber ich habe die Tränen von Kant im Herz.

Mercè Guillén

…avui dos poemes de Feliu Formosa, que són tot pell i sentits i olors i frec de llavis i carícies d’ulls. Totalment i 100 % dedicat a l’ana malenca que mirarà els estels abans d’anar a dormir:

47

Dic “tu”, dibuixo
un breu espai amable
on tens cabuda.
M’adono que ja hi eres
i em veies dibuixar-lo

49

De nit arribes,
a la pell se t’encenen
guspires d’aigua.
Les apago amb els llavis,
però es tornen a encendre.

Feliu Formosa

…un ocellet m’ha dit que divendres va ser l’aniversari d’una de les persones que també gaudeix dels …dilluns…, així que com no podia ser d’una altra manera aquí va la felicitació en forma de poema de Palau i Fabra, per qui també sé que aquesta persona té delit…

PASSA LA LLUM PER AMAGATS CAMINS

A Joan Triadú

Passa la llum per amagats camins
i arriba al cor de la tenebra:
per a la llum no hi ha confins,
arreu hi posa un toc de febre.

Ara la llum em ve de dins
i em crema els ulls i la palpebra.
S’afinen pàl·lids violins
quan el matí la pau celebra.

Si em perdo mai, serà la llum
la que m’haurà per la mirada.
La llum em mira de besllum

i em fa l’ullet com una fada.
Me’n vaig amunt, car per la llum
l’ànima tinc endiumenjada.

Josep Palau i Fabra

que vagi de gust

…un poema sense títol i sense nom, espero que algú de vosaltres el reconegui i ens ho faci saber. El dolor dels altres pomes que acompanyen a aquest en el plec de fulls on viuen es mereixen una petita cerca i qui ho trobi es mereixerà un exemplar d’aquest plec de fulls tan ben enquadernat, perquè l’olor de la mort i del dolor no marceixi la resta de llibres de les llibreries…

Covava l’ou de la mort blanca
sota l’aixella, arran de pit
i cegament alletava
l’ombra de l’ala de la nit.
No ploris per mi mare a punta d’alba.
No ploris per mi mare, plora amb mi.

Esclatava la rosa monstruosa
botó de glaç
on lleva el crit.
Mare, no ploris per mi, mare.
No ploris per mi mare, plora amb mi.

Que el teu plor treni amb el meu la xarxa
sota els meus peus vacil·lants
en el trapezi
on em contorsiono
agafada a la mà de l’esglai
de l’ombra.

Com la veu del castrat
que s’eleva fins a l’excés de la
mancança.
Des de la pèrdua que sagna
en el cant cristal·lí com una deu.
La deu primera, mare.

que vagi de gust