receptacle de vidre pels poemes que ens fan l’ullet cada dilluns…
Impaciència total.
DUES AMIGUES
Tant de sol als turmells,
de mar llisa i daurada.
Agafades de mans,
no es diuen res. Carrers
d’homes rancuniosos
perquè no hi ha cap home
com ells, que elles coneguin.
Ara no van enlloc.
Tornen del sol. Travessen
tardes llargues, carrers
de mots incomprensibles.
No s’enduen records.
Volen només saber
que s’agafen de mans
i van juntes, per un
carrer de l’estranger.
Gabriel Ferrater, del llibre Menja’t una cama
…Jaume Subirana va guanyar el desè premi de poesia Gabriel Ferrater amb el recull de poemes Una pedra sura, que es publicarà a l’octubre d’aquest any. Un bon motiu per celebrar aquest dilluns.
TRANSMIGRACIÓ
És de nit i m’hi veig
i els cotxes duen llums que ja no necessito.
Als arbres, un mostrari de cent verds,
un munt de formes mudes
que miro d’abraçar amb les mans:
ploc amb els dits a cada fulla,
serpejo a les capçades,
nodreixo les arrels.
Les veus hi són, és cert, i me’n recordo
d’un temps que vaig tenir-hi
alguna cosa a veure.
Ara voldria escriure i sóc tan sols
un lleu soroll als arbres.
Jaume Subirana
…malauradament no podem afirmar com feia Salvat-Papasseit que res no és mesquí.
RES NO ES MESQUÍ
A Josep Obiols
Res no és mesquí
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s’ullprèn
i té delit del bany:
que s’emmiralla el llit de tota cosa feta.
Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l’onada del mar sempre riu,
Primavera d’hivern – Primavera d’istiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla verda eternament.
Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l’heu demanada.
I si l’heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.
Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
– Avui, demà i ahir
s’esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.
Joan Salvat-Papasseit, de L’Irradiador del port i les gavines.
…i la Marta Pessarrodona va ser Premi Nacional de Literatura el passat mes de febrer. Vaig tard.
homenatge a walter benjamin
COLOM A UNA FINESTRA DE BARCELONA
Tenia exactament els teus ulls. Què volies dir-me?
Marta Pessarrodona
…de visita a la muntanya russa, sense trepitjar el Tibidabo.
Imitació del desig
Si pogués mirar el món
amb la teva innocència sofisticada;
res no comptés, serena davant l’hora.
Si pogués només viure
de memòries, de tornaveus,
de rellotges parats i ulls d’ambre.
Si pogués patir de nou
(per la usura de felicitat
que l’esforç sempre comporta).
Si pogués despullar de fatiga
cada nova temptativa, cada esforç,
el pal·lid reflex d’allò que vam viure.
Si pogués tenir tot el que deixo,
el que hi ha darrere
cada paraula, cada poema.
Si pogués…
Si pogués almenys un instant,
si pogués…
Marta Pessarodona