Skip to content

…dilluns…

…dilluns…

Category: ells…del 27

…omega…

1
27/5/2010

…aquest és un poema que un dia es va perdre entre codi comentat i que ara ja ha desaparegut per sempre entre tags i tags… però sempre el portem a dintre per recordar com ens feia somriure entre la sintaxi aliena.

Omega

Poema para muertos

Las hierbas.
Yo me cortaré la mano derecha.
Espera.
Las hierbas.
Tengo un guante de mercurio y otro de seda.
Espera.
¡Las hierbas!
No solloces. Silencio, que no nos sientan.
Espera.
¡Las hierbas!
Se cayeron las estatuas
al abrirse la gran puerta.
¡¡Las hierbaaas!!

Federico García Lorca

ells...del 27

…més llibres de text…

9/3/2006

…també a 8è o potser ja a 1r de BUP, vaig descobrir aquest poema al llibre de lite, amb una ilustració molt divertides: unes sandàlies gegants descansant sobre la sorra de la platja :))

PLAYA

A Federico García Lorca

Las barcas de dos en dos,
como sandalias del viento
puestas a secar al sol.

Yo y mi sombra, ángulo recto.
Yo y mi sombra, libro abierto.

Sobre la arena tendido
como despojo del mar
se encuentra un niño dormido.

Yo y mi sombra, ángulo recto.
Yo y mi sombra, libro abierto.

Y más allá, pescadores
tirando de las maromas
amarillas y salobres.

Yo y mi sombra, ángulo recto.
Yo y mi sombra, libro abierto.

Manuel Altolaguirre

ells...del 27

…lorca…

24/2/2006

…l’altre dia parlava amb l’ana malenca sobre el surrealisme, i d’aquí vam arribar a Lorca, poeta estimat i adorat per ambdós. “Lorca és Lorca”, així el vam definir, mirant al nores, cadascun pensant en un poema diferent, tots engendrats per la mateixa genialitat. “Lorca és Lorca” i no cal dir res més. Cal, això sí, llegir-lo amb passió i valentia, amb tossuderia, a cor obert. Avui, ja passat aquell dia que en realitat es va convertir en vespre, he trobat el poema de Lorca, que ens uneix amb un fil prim, flexible, que ens envolta a tots dos.

DESEO

Sólo tu corazón caliente,
Y nada más.

Mi paraíso, un campo
Sin ruiseñor
Ni liras,
Con un río discreto
Y una fuentecilla.

Sin la espuela del viento
Sobre la fronda,
Ni la estrella que quiere
Ser hoja.

Una enorme luz
Que fuera
Luciérnaga
De otra,
En un campo de
Miradas rotas.

Un reposo claro
Y allí nuestros besos,
Lunares sonoros
Del eco,
Se abrirían muy lejos.

Y tu corazón caliente,
Nada más.

Federico García Lorca

ells...del 27

…cernuda…

11/10/2005

…amb Luís Cernuda, poeta de la generació del 27, estrenem avui categoria nova, ells…del 27. Després d’un temps de dubtes, he decidit que ells es podiem colar amb entitat pròpia entre els racons del …dilluns… Avui, ens posem de diumenge!

CONTIGO

¿Mi tierra?
Mi tierra eres tú.

¿Mi gente?
Mi gente eres tú.

El destierro y la muerte
para mi están adonde
no estés tú.

¿Y mi vida?
Dime, mi vida,
¿qué es, si no eres tú?

Luís Cernuda

ells...del 27

Categories

calaix de poetes

  • josep palau i fabre
  • M. M. Marçal
  • Manuel Forcano
  • Quadern de Terramar
  • Sylvia Plath

lletraferits!

  • Flux
  • Ganxet sota les pedres
  • Lletra

sense ells, res

  • ICTlogy
  • otro blog más

Archives

Meta

  • Log in
  • Entries feed
  • Comments feed
  • WordPress.org

Idealist by NewMediaThemes