…el temps que em manca, el cansanci que em sobra, els malentesos, els silencis, les presses, les il·lusions, la feina, el maltracte, veure que ets invisible darrera la taula i potser que sí que ho ets d’invisible perquè ningú et veu en aquesta oficina amb vistes macianes, preguntar-te com t’has deixat arribar aquí, que deu ser culpa meva per no haver-ho tallat abans, però sempre és allò de no, parle-m’ho, a partir d’ara serà diferent..i als tres minuts ja estem igual…
…aquest mes de maig, per això, m’ha fet feliç amb un regal :)) i no paro de plorar a totes hores i a tot arreu.