M’està creixent el …dilluns… i ara ja he hagut de crear-li aquest espai perquè deia que no acabava de trobar el seu lloc a la xarxa. Així que vaig decidir que el que millor li esqueia era un blog, ni més ni menys. I aquí està.
Ara el …dilluns… està força content, força animat i jo també amb aquesta nova aventurilla que hem començat tots dos de la maneta, bé, jo de la maneta i ell del seu tentacle de puntets.
Avui, un poema de Narcís Comadira, per celebrar aquest dilluns de primavera que s’ha trasvestit en un dilluns gairebé de gener, però en fi, cada Dia busca la seva personalitat a la seva manera ;)
EL TEMPS
Tot el país cobert,
bromes al nord, als fondals.
Alguna ullada de sol
a muntanya, al migdia.
Pluges al litoral. Al cor,
com sempre, maregassa.
Narcís Comadira
que vagi de gust