a mi també m’agrada la Marguerite Duras. Vaig llegir tots els seus llibres un darrere l’altra quan tenia 20 anys. És potser per això que m’agrada. I per aquest títol absurd que no he pogut oblidar mai: Son nom de venise dans calcutta désert
LES GAVINES I EL TEMPS
a marguerite duras, i. m.
somia la vella dama a trouville.
amb un rerafons de gavines fosques,
somia: «jo vaig ser bella».
i totes les paraules són belles
ara que han estat dites.
cau la nit a trouville,
on mai no hem estat,
i puc veure els ocells de salnitre
i la mar molt trista.
cau la nit a trouville
i totes les paraules
que han estat dites
són el nostre passat.
anirem a trouville
i veurem les gavines fosques
i els ocells de salnitre
com pedres d’un altre món.
i sabrem que el temps
habita les paraules
que el diuen.
Anna Montero, de Com si tornés d’enlloc.