Skip to content

…dilluns…

…dilluns…

…dilluns…

1

…l’altre dia a La Contra entrevistaven una escriptora de novel·la negra, la Barbara Nadel, que també és psicòloga. Parlaven sobre el que s’entén per normalitat, en termes psicològics, clar, ja que la Nadel va treballar molts anys amb malalts mentals, abans de dedicar-se al gènere negre. I, de sobte, la Ima Sanchís li va fer aquesta pregunta:

Santa Teresa de Jesús hoy día estaría medicada: ¿qué es la normalidad?

i la resposta no pot ser més contundent:

-La normalidad no existe. Son normas consensuadas. La norma dice que por la calle hay que ir vestido: si alguien pasea desnudo, se duda de su cordura, pero eso también es una locura. ¿Qué hay de malo en ir desnudo?

vaig estar a Àvila fa un parell d’anys i vaig visitar el museu que la santa té dedicat i em va fer pensar en el patiment que traspuaven les obres allà recollides i el poema que el dilluns ens porta avui:

Ya toda me entregué y dí,
y de tal suerte he trocado,
que mi Amado es para mí
y yo soy para mi Amado.

Cuando el dulce Cazador
me tiró y dejó herida,
en los brazos del amor
mi alma quedó rendida;
y, cobrando nueva vida,
de tal manera he trocado,
que mi Amado es para mí
y yo soy para mi Amado.

Hirióme con una flecha
enherbolada de amor,
y mi alma quedó hecha
una con su Criador;
Ya yo no quiero otro amor,
pues a mi Dios me he entregado,
y mi Amado es para mí
y yo soy para mi Amado.

Santa Teresa de Jesús

que vagi de gust

...dilluns...

1 comment on “…dilluns…”

  1. Alvar says:
    5/10/2004 at 12:40 pm

    Hola Mercé

    Estic totalment d’acord amb que la normalitat no existeix.
    Felicitats per el teu diari

    Atentament

    Alvar

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Idealist by NewMediaThemes