Avui més que mai penso en aquestes paraules de la Maria Mercè Marçal: “Ser dona i tenir una llengua en situació precària són dues coses que s’assemblen molt.”
Avui, vint-i-u de desembre,
he sortit al balcó:
sota una pluja que ja amainava
he vist els testos, les olles, els pots
de conserva, plantats d’atzavares,
de cintes, begònies, geranis i cactus,
de cabellera de la reina
i d’alegria de la casa.
I el gessamí, que si se’m mor, no se’m mor.
Feia molts dies que no sortia al balcó
corrent darrere d’amors i d’altres coses.
Maria Mercè Marçal
Del llibre Bruixa de dol (1977-1979)