…tu ja saps que és per tu, per tot, per l’escalfor del cos i la teva mà al bell mig del meu pit, la calma sobre la tempestat.
XIX
Saps? M’agrada el teu cap i m’agrada el teu cul
-dues meitat bessones desaparionades-.
La meva llengua com un caragaol silent
ressegueix, lent, tot l’arbre, de l’arrel a la copa.
Amb l’amor a l’esquena, com una casa closa,
i un bri d’esglai al cap de les antenes,
m’emparro per l’escorça i estimo cada grop,
cada fulla, i el corc que adesiara hi plora.
Saps? M’agrada el teu cul i m’agrada el teu cap.
Un camí-laberint de saliva brillant
lliga els racons que el sol amb tall segur destria.
El paisatge divers de la bola del món
és el teu cos, avui, ofert, com un deliri,
de terra, al meu deler de boca viatgera.
Maria Mercè Marçal