una petita cançoneta de Feiu Formosa per traduir el que sento al nou espai i carrer on visc :)
ÉS AMABLE LA REMOR
del talleret mecànic
al carrer del suburbi.
Et beso lentament
la cara interior
de la cuixa.
Són amables els núvols
de tardor.
Com la música.
I la malenca, què explica?
…el dilluns & Co. ja han tornat de vacances! Una mica malmesos, això sí, després de tres setmanes de mudança, de pujar i baixar mobles de tot tipus, agafar un encostipat que ni el pitjor més de desembre congelat hagués causat (gràcies als aires diabòlicament acondicionats d’IKEAS, Bauhaus, Leroy Merlins i AKIS varis) i acabar amb una contractura cervical digne d’un manual de fisioteràpia!
En fi! Un cop ja immers en la realitat, haver buidat el correu d’spam endemoniat, me n’adono que el meu estimat …dilluns… està mig desmuntat per culpa, crec, d’un banners que han colocat a la part superior!!!!! bé, trigaré una mica a solucionar-ho perquè les cervicals no em deixen estar del tot operativa. Fa de mal mirar per això :(
Per altra banda, un verset per anar obrint boca, de Manuel Forcano:
“quanta primavera pot suportar un cos?”
:)) i quantes mudances a ple estiu?
algú sap dir-me a quin llibre pertany? una petita juguesca per passar 1 segon googlejant, je!
per celebrar l’última setmana de vacances: Ariel, de la S. Plath :))
Ariel
Stasis in darkness.
Then the substanceless blue
Pour of tor and distances.
God’s lioness,
How one we grow,
Pivot of heels and knees!–The furrow
Splits and passes, sister to
The brown arc
Of the neck I cannot catch,
Nigger-eye
Berries cast dark
Hooks—-
Black sweet blood mouthfuls,
Shadows.
Something else
Hauls me through air—-
Thighs, hair;
Flakes from my heels.
White
Godiva, I unpeel—-
Dead hands, dead stringencies.
And now I
Foam to wheat, a glitter of seas.
The child’s cry
Melts in the wall.
And I
Am the arrow,
The dew that flies,
Suicidal, at one with the drive
Into the red
Eye, the cauldron of morning.
que vaig de gust
avui, tot i ser divendres, el …dilluns… va una mica atabalat, unpoema d’una poeta que acabo just de conèixer. Peri Rossi és uruguaia, sorprenentment he descobert que ja té una mà de llibres de poesia publicats que d’ara en endavant m’afanyaré en llegir!
Una mostra, que segur que serà del gust de la malenca:
PLENILUNIO
Por cada mujer
que muere en ti
majestuosa
digna
malva
una mujer
nace en plenilunio
para los placeres solitarios
de la imaginación traductora.
“Diáspora” 1976
que vagi de gust
gràcies a furilo he pogut gaudir d’un flash meravellós sobre el simbolisme dels colors, no us el perdeu!
Color in motion
pel dilluns, el verd és molt més que relaxant :)