…només puc pensar en els pocs poemes de Joan Margarit que hi ha al …dilluns…. I no entenc com no n’he citat més, sent com és un dels meus poetes més estimats. Especialment Joana.

Potser tenia por de fer-me pesada. Intentaré no tenir-ne més.

He intentat que aquest dilluns fos alegre, però no ha pogut ser. Malgrat ser ja primavera.

PRINCIPIS I FINALS

Un temps, vaig ser una noia de futur.
Podia llegir Horaci i Virgili en llatí,
recitar de memòria tot Keats.
Però, entrant en les coves dels adults,
em van caçar i vaig començar a parir
els fills d’un home estúpid i cregut.
Ara m’empleno el vas sempre que puc
i ploro si recordo un vers de Keats.
Una no sap, de jove, que cap lloc
no és el lloc on podrà restar per sempre.
També s’estranya quan no arriba mai
aquell o aquella en qui trobar descans.
Una ignora, de jove, que els principis
no tenen res a veure amb els finals.

Joan Margarit

Del llibre Els motius del llop

La negreta és meva.