…avui que és primavera i és tardor alhora. Mentre escolto Underwear, la pluja cau darrera els vidres barrejada amb un color verd de Plastidecor i “how the hell did you get here” i Miquel Bauçà al cap:

Si una tarda
plou la tristesa i lluen sota el baf
les carrosseries dels cotxes, tot creuant
els semàfors, el fang i el fàstic
de la ciutat humida;
si una tarda
un surt cansat de fer feina i plou,
i plou la tristesa i plou tant que els cecs
s’arrufen sota els portals dins la seva ceguesa,
com pot un aguantar els ulls de les nines
boges, els ulls de les nines lletges!
La letargia, la tarda, la pluja, la pena,
l’esfondrament general,
el neguen tant a un, que un s’aferra,
a on sigui, a una cançoneta grisa i d’amor,
brufada d’esperit.

Miquel Bauçà
Del llibre Una bella història (1962)