a mi també m’agrada la Marguerite Duras. Vaig llegir tots els seus llibres un darrere l’altra quan tenia 20 anys. És potser per això que m’agrada. I per aquest títol absurd que no he pogut oblidar mai: Son nom de venise dans calcutta désert

LES GAVINES I EL TEMPS

a marguerite duras, i. m.

somia la vella dama a trouville.
amb un rerafons de gavines fosques,
somia: «jo vaig ser bella».
i totes les paraules són belles
ara que han estat dites.

cau la nit a trouville,
on mai no hem estat,
i puc veure els ocells de salnitre
i la mar molt trista.
cau la nit a trouville
i totes les paraules
que han estat dites
són el nostre passat.

anirem a trouville
i veurem les gavines fosques
i els ocells de salnitre
com pedres d’un altre món.
i sabrem que el temps
habita les paraules
que el diuen.

Anna Montero, de Com si tornés d’enlloc.

…perquè ja és dillous, preparant per saltar a l’altre costat.

Adiós:

Señor de todas las cosas
que yo tuve escúchame.
Nada de lo que tenía
me sirvió para después.

Nada de lo que tenía:
ni la mirada más pura
ni el amor, ni la esperanza
ni tan sólo la alegría.

Señor de mis ilusiones
perdidas, hasta más ver.
Ojalá que en mi camino
no te cruces otra vez.

José Agustín Goytisolo
Del llibre Bajo Tolerancia (1974)

…encara no sembla tardor, un estiu tardorenc. Malgrat tot, jo saludo pel matí i m’acomiado quan marxo. I les vides paral·leles em porten arreu. Malgrat tot veig com cauen les fulles i com brillen al sol.

Visc i torno

Visc i torno
a reviure
cada poema,
cada paraula.

Estimo tant
la vida
que la faig meva
moltes vegades.

Montserrat Abelló

el …dilluns… està aquests dies una mica atabalat i ha decidit que avui era bon dia per arranjar aquest desgavell horari tan poc usual en ell. Ara mateix, des de la terrassa volen haikus entre la fresqueta de després de la pluja i el cel de color lila:

Els vespres d’estiu
Sèiem davant de casa
A prendre la fresca.

Matsuo Basho, en versió de Jordi Coca.