Skip to content

…dilluns…

…dilluns…

Category: …dilluns…

receptacle de vidre pels poemes que ens fan l’ullet cada dilluns…

…poemes a nai…

13/2/2006

…de Miquel Àngel Riera, mai havia parlat d’aquest poeta. La primera vegada que vaig llegir aquest poema, vaig voler llegir-los tots i amb el meu millor amic, vam anar a buscar-lo a la Central, abans de ser reformada. El meu amic va trobar el petit llibre als estants del pis de dalt, com un tresor amagat en una illa i ell amb un mapa imaginari en una mà i en l’altra el trofeu de Nai em va mirar dient: Ja el tenim!!!!!!!!! Són aquells moments que comparteixis i gaudeixes amb les persones que estimes des de dins.

[I]

T’estim, però me’n fot. No em resta gaire
de suportar l’humiliació del vòmit
d’esser que és estimar. Ja acaba eixa hora
de finestrals oberts i dents polsoses,
de taques de pantaix per les solapes
i de taurons pels músculs o dreceres.
Ta’teix si em fon els ploms de la mà dreta
un calfred com un crit que sempre et xucla
camí dels meus endins, pels dits em neixen
aurores boreals com a contagis.
T’estim, però me’n fot. Visc a l’espera
del glop definitiu que em redimeixi,
del glop unificat que em deixi dir-te:
-Ja t’estim tant, que et pots morir quan vulguis.

Miquel Àngel Riera

...dilluns...

…de nou, ella…

27/12/2005

…fa molts dies que vull escriure un post amb aquest poema de la Maria Mercè Marçal, que cada vegada m’encaterina més. Ahir, dia de sant esteve, vaig llegir el recull de poemes amb cd de poemes recitats inclós, El meu amor sense casa, i allà estava ell, de nou, cridant-me des de la plana de color crema:

Res no et serà pres: vindrà tan sols
l’instant d’obrir
dòcilment la mà
i alliberar
la memòria de l’aigua
perquè es retrobi aigua
d’alta mar

Maria Mercè Marçal

...dilluns...

…la mort…

11/11/2005

…fa temps que aquest poema lluitava per ser al …dilluns…, avui ja ho ha aconseguit. És un dels poemes de Bauçà que destil·len més tristor, nostàlgia i aquella petita tristesa que fa somriure tímidament, camuflant el forat que deixen aquelles coses que haguessis volgut viure i que ja no seran mai. Només existeixen en els records que mai tindràs, un futur ple de records amb els que plorar i riure, tot sempre farcit de tristor.

UNA VEGADA ENCARA…

Una vegada encara, anit, torn a pensar
que si no t’haguessis mort com et morires,
jo, a l’estiu, t’hauria recollit
molts feixos de llenya seca per cremar
a l’hivern a la foganya i perquè tu
poguessis adormir-te vora la flama. Aleshores,
els teus somnis haurien fuit per camins de tendresa
i s’haurien omplert de petites illes de felicitat,
petites illes contra la meva trista adolescència.
Per Santa Margarida hauríem anat a la fira del poble,
i després hauríem anat a veure el mar.
Quan la vellesa t’hagués acalat,
jo mateix t’hauria fet un gaiato d’ullastre,
i els verderols haurien xiulat enmig de les roselles.
Jo hauria duit uns calçons apedaçats i descolorits,
i un capell de palla m’hauria tapat un poc els ulls.
Quan les figueres que estan devora el camí
haguessin començat a deixar caure les fulles,
jo mateix hauria preparat un poc de terra per tapar-nos
a tots dos, si no t’haguessis anat fent aquella rialla de morta.

Miquel Bauçà

...dilluns...

…dilluns…

17/10/2005

…un dilluns grec…per qui marxa uns dies de les meves nits…

“Regresa”

Regresa con frecuencia y tómame,
amada sensación: regresa y tómame.
Cuando despierte el recuerdo en mi cuerpo,
y el antiguo deseo me recorra la sangre,
cuando los labios y la piel recuerden
y sienta aquellas manos que aún me tocan,
regresa con frecuencia, y tómame en la noche
cuando los labios y la piel recuerden.

Constantino Cavafis

...dilluns...

…dilluns…

26/9/2005

….un poema de Celan per pair aquesta nit de llamps i trons…

Las dos puertas del mundo
están abiertas:
tú las has abierto
en la entrenoche.
Las oímos golpear y golpear
y llevamos lo incierto,
y llevamos lo verde a tu siempre.

P. Celan

i clar, l’original en alemany, no podia faltar:

Die beiden Türen der Welt
stehen offen:
geöffnet von dir
in der Zwienacht.
Wir hören sie schlagen und schlagen
und tragen das ungewisse,
und tragen das Grün in dein Immer.

P. Celan

si voleu més informació d’aquest poeta d’origen rumanés, però que escrivia en alemany…

...dilluns...

Posts navigation

Prev 1 … 12 13 14 … 20 Next

Categories

calaix de poetes

  • josep palau i fabre
  • M. M. Marçal
  • Manuel Forcano
  • Quadern de Terramar
  • Sylvia Plath

lletraferits!

  • Flux
  • Ganxet sota les pedres
  • Lletra

sense ells, res

  • ICTlogy
  • otro blog más

Archives

Meta

  • Log in
  • Entries feed
  • Comments feed
  • WordPress.org

Idealist by NewMediaThemes