…un poema per la Isabel, que de tan emocionada que està en ser una iniciada en la blogosfera de la mà del …dilluns… pateix pel temps que fuig entre els dits i com els ha de tancar per filar una teranyina que li permeti realitzar tot el que destija…

Saber narrar en llenguatge vigorós
Deler i desig, i plers, i, sens esforç,
Rimar bells mots amb el ritme dels cors
Amants o folls; i, gens fantasiós

– Oh, dolç fallir! -, coronar de lluors
Éssers de carn, tot oblidant els morts
I l’ombra llur, reial, i d’un bell tors
Reprendre el tot vital i rigorós.

Saber sofrir sense llanguir i amar
Sense esperar, i, essent, ardit, del segle,
Témer i l’enuig i al nàufrag dar la mà;

Viure l’instant i obrir els ulls al demà,
Del clar i l’obscur seguir normes i regla
I, enmig d’orats i savis, raonar.

J.V. Foix, de Sol i de dol

…el dilluns li dedica aquest poemilla a la sílvia que està descobrint el món dels weblogs:

L’AMOR

Tot en l’amor s’emplena de sentit.
La força renovada d’aquest cor
tan malmenat per la vida, d’on surt
sinó del seu immens cabal d’amor ?

És, doncs, sols per l’amor que ens creixen
roses als dits i se’ns revelen els misteris;
i en l’amor tot és just i necessari.

Creu en el cos, per tant, i en ell assaja
de perdurar, i fes que tot perduri
dignificant-ho sempre amb amorosa
sol.licitud : així donaràs vida.

de Miquel Martí Pol que a la sílvia li agrada molt