Quan llegeixo qualsevol poema de la Maria Mercè Marçal, i recalco qualsevol, em canvia l’estat d’ànim. De sobte, em trobo en un lloc on tot és clar, passat, trist, alegre i esperançador alhora. Em fa recordar la meva habitació de petita i jo mirant per la finestra veient la pluja caure sobre el carrer gris. I el sol de després. Tot clar. Em fa pensar en el diccionari Albertí de color groc. És com si la portés en un fermall presa al cor.
Si perd l’amor fins el seu nom
on tota cosa recomença
sabré redir-te’l amb la pell
i amb el foc nou d’una altra llengua.
Maria Mercè Marçal
Del llibre Desglaç (1984-1988)