El 4 de setembre. Ja som tres. TRES. 3. TrEs.
XI
(versió pròpia del poema original de M.A. Riera)
T’ho vull dir
com les mares, Muriel:
– T’estim.
Senzillament
així, com ho fan les mares.
Sense una síl·laba
en edat de desmai,
ni una mica de vellut per les paraules
on congriar el tufet malaltís de sempre.
T’estim així,
amb la veu
amb què dic
“vertical”, “cop de puny”,
“dos-cents cinquanta”.
Sense una lletra amb els ulls en blanc,
sense obrir els braços
com qui estén un pergamí de lletra gòtica.
Ara mateix
t’estim.
Tota la resta cau més enllà.
Com un triangle,
com un punyal,
com un arbre de pisos
o una cadira baixa.
Miquel Àngel Riera, del llibre Poemes a Nai,
2 comments on “Muriel”
Me txifla poemes a Naï, i me xifla aquest poema particularment en particular. I me requetexifla la teva versió.
Una besada als tres
Gràcies guapa :*