…el 3 de maig va començar barcelona i poesia, i acabarà l’11 de maig al Palau!!!! el web té tota la informació, Barcelona poesia. Especialment recomanable la poesia àrab de dissabte 7 de maig i la cloenda al Palau amb poetes mexicans…
…estava esperant olorar ja el dia del llibre, de les roses i dels sant jordis que cavalquen dracs, per lluir aquests versos de Marta Pessarrodona, breus, instantanis, un flash del que és llegir…
CARRER DE SETANTÍ
Dormia amb ulleres.
Llegia molts somnis.
Marta Pessarrodona
…ara que ha passat la tempesta de la mort del Papa, tant polèmic com adorat, recordo uns versos de Brossa molt adients per reflexionar al respecte…
L’ESGLÉSIA CATÒLICA ESPANYOLA
I
Puta paparra, carronya on fermenta
La claveguera de la llum del dia,
Apunta el seu coet lluna opulenta
I implora no fallir la punteria.
Teixeix sotanes una aranya lenta.
Com ballen amb les vides per la via
Que va del militar a la serventa!
Despullen amb les ungles pedreria.
Ens fa de mare i de pare, i s’engreixa
De tèrbola tenebra, i no desdenya
De beneir la reixa de la queixa.
Be mossegaire, mal de tots nosaltres,
Aquesta activitat d’ensenyar els altres
Aplica-te-la, porca, a tu mateixa.
Joan Brossa
…el …dilluns… té una nova casa, s’ha mudat a http://www.dilluns.net, després d’un any d’estar de lloguer, ha decidit que era millor tenir habitació pròpia i dit i fet!!!! Així que a partir d’ara ja el podeu visitar a la seva nova adreça :))
Per celebrar-ho:
NO VINC D’ENLLOC
No vinc d’enlloc. No vull origen altre
que el que m’envia enllà en el nostre amor,
l’impuls de la memòria esclatada,
dels mots, dansaires en els llavis,
dels ulls que són el nostre món
i del teu cos donant-me vida.
Surto a saber l’excés dels horitzons,
l’excés de tu, poblant cels i planures,
l’ignot que ens desafia -la incerta plenitud-,
els homes i el dolor i el bram de la mar alta.
D’una dona la fe? Vinc d’on m’estimes.
Carles Torner
…que vagi de gust…ens veiem a l’altra riba de tants bits com naveguen per aquestes aigües…
…no oblidem que és l’any d’Ovidi Montllor, quin tantes canços i poemes va fer volar pels aires amb olors de primavera, de tarongers i de fusta de guitarra sincera:
A la sortida del sol
A la sortida del sol,
t’esperaré.
Allà on tu saps que t’espere,
a lo darrer.
I amb un farcell a l’esquena
de cadascú,
marxarem amb el que és nostre,
tot al damunt.
Potser triguem més o menys,
això no escau.
L’important és aconseguir-ho
fent enrenou.
Un cop tot aconseguit,
no pararem,
doncs convé millorar coses
o ens morirem.
Allà on tu i jo serem
com tants i tants,
un país només d’humans,
no hi ha gegants,
allí arribarem de nit
i sense llit.
Però tu no t’amoïnes,
recorda’t bé;
doncs l’endemà…
A la sortida del sol
t’esperaré.
Ovidi Montllor