…verbàlia…

2/7/2004

…avui, per entretenir el cap de setmana, us incito :)) a que visiteu el fòrum que la gent de verbàlia ha obert entorn un concurs que han anomenat samarrètols, no té pèrdua si el que es vol és aprofitar al màxim les possibilitats de l’estiu, je! jo ja m’estic preparant una camiseta que porti inscrita els versos de Palau i Fabra:

T’escric amb llapis vermell, mots de foc;
parlo del bes i ja és besar-te un poc.

espero que disfruteu amb el concurs! jo ja m’estic aplicant!

…sota el signe del drac…

1/7/2004

el cap de setmana passat, 4 dies de festa a la muntanya donen per molt, vaig començar a llegir un llibre que algú em va regalar, Sota el signe del drac. És una recopilació de proses de la Maria Mercè Marçal sobre diversos temes, fins ara, vaig per la meitat, vull ressaltar els textos sobre Barcelona per una banda i per altra sobre les poetes Rosa Leveroni, Clementina Arderiu i Isabel de Villena. Algú sap si la Maria Mercè Marçal està inclosa en algun temari de Literatura Catalana de l’ESO o el Batxillerat?

Ho dic perquè quan jo vaig estudiar cap d’aquestes autores apareixia, sí que hi era Mercè Rodoreda, només faltaria, i pel que estic llegint tinc una gran mancança pel que fa a unes autores que, segon Marçal, són bastant més rellevants que el que la seva absència fa notar.

…dilluns…

28/6/2004

allà on he estat aquests 4 dies de festa n’hi havia tantes, tant diferents però sempre amb aquest poder de deixar bocabadat per la lluïssor dels pètals fent dring dring al ventet:

QUATRE COSES

M’abelleixen quatre coses
-qui prou les sabrà lloar?-
El sol que bada les roses,
l’aigua que les fa brostar,
la rosada que les mulla
i el vent que les esfulla
per no veure-les secar.

Maria Antònia Salvà

que vagi de gust

…dilluns…

22/6/2004

…un recordatori de Kavafis, dels que encongeixen el cor:

EN TANT QUE PUGUIS

I si doncs no pots fer la teva vida com la vols,
això almenys procura
en tant que puguis: no l’abarateixis
amb massa contacte del món,
amb molts moviments i converses.

No, no l’abarateixis agafant-la,
rodant sovint amb ella i exposant-la
a la diària bajania
de les relacions i els intercanvis,
fins que es torni com una forastera enfadosa.

Kavafis