avui un haiku, del anomenats moderns de Masaoka SHIKI:
dedemushi
nokashira motageshi
ni mo nitari
El caracol
levanta su cabeza:
se me parece.
(trad.: Antonio Cabezas)
i un altre dels coneguts com a clàssics, Îo SÔGI:
tsuki otsuru
asashio hayashi
natsu no umi
muere la luna,
brisa leve del alba,
mar en verano
(trad.: José María Bermejo)
que vagi de gust
…l’enric casassas des de Calç ens convida a buscar les presons naturals, les de cadascun i les mil maneres de fugir d’elles, gairebé sempre mirant el mar. Us recomano en Casassas, des dels versos més divertits fins els més punyents, no deixa mai d’nedar fins ben al fons!
LES PRESONS NATURALS
Quan he clavat els colzes a la taula
i m’he agafat les mans entreficant els dits
amb força, que m’he sentit els ossos,
he tingut por
de la meva platja,
he pujat a una barca,
m’he posat a remar,
he fugit,
cap a mar.
Enric Casassas
que vagi de gust
avui el …dilluns… fa una mica de -dimarts- i li dedica aquest poema al germà de la mercè, qui ha perdut un amic pels trets d’una pistola i per la manca d’unes manilles:
Ni tots els dits de les mans
em basten per sargir la teva pena,
allargada com els fils que s’escolen
entre les meves mans i el buit dels seus dits.
mercè guillén
:* endika
és el que té que arribi l’estiu de sobte:
L’ARRIBADA
Cremàrem les naus. Totes.
També aquella
plena de lluna i gessamí.
La platja era gran, quasi blanca.
N’érem tants, però, que no podíem
moure ni un peu.
Callàrem.
Algú ens digué
amb veu molt dolça
que el mar era el cadàver.
Immòbils,
dempeus,
vam aprendre
a morir-nos les paraules una a una.
A poc a poc
tancàrem la mirada.
Quant de temps ha passat, no ho recorde.
De tant en tant
aquella veu tan dolça
ens fa saber-nos perfectes i feliços.
Marc GRANELL, de Fira desolada
te’l dedico, malenca
…avui 20 de maig s’inicia la 8a. Setmana de la poesia de Barcelona, jornades que jo penso gaudir de dalt a baix. L’any passat ja vaig fer de les meves amb una
amigueta, la culminació va ser l’acte de cloenda al Palau de la Música amb Josep Palau i Fabre i Joan Margarit en directe, apart del reclam publicitari que suposava Patti Smith, clar!
Aquest any està dedicada a Martí i Pol, Pablo Neruda, Vázquez Montalbán, Joan Vinyoli i Dalí, així que no ens acabarem pas el programa proposat pel Departament de Cultura de Barcelona.
Evidentment, ja tinc les entrades per la cloenda, el Festival de Poesia, d’aquest any, el 26 de maig, queda menys d’una setmaneta!
Per celebrar-ho, una excentricitat:
SUMMER
In rows along the roadside, the grapevines
lead as far as the cemetery wall.
The grapes ripen under the sun,
at the foot of cypresses from another daybreak.
We die little by little, while we attain
virtue and wisdom, feeling the summer
heat fall upon the vineyards.
We die without reaching fulfilment,
slightly rewarded for our dreams.
Joan Margarit
Translated by D. Sam Abrams
Five Poets, Institute of North American Studies, Barcelona, 1988
De vegades, és ben cert que el món és ple d’ignorància i males persones, males perquè creuen que la ignorància és una manera de viure…i males també perquè a mi m’afecta bastant…