receptacle de vidre pels poemes que ens fan l’ullet cada dilluns…
…no m’agrada gens que plogui. No s’hi pot fer més. Però si no plogués, m’agradarien tant les tardes assolellades?
MARIANNA ALCOFORADO
IV
Si la tempesta
no hagués estat tan forta
i el port difícil,
¿podria ser tan bella
la pau, la font tan clara?
Rosa Leveroni
Del llibre Presència i record (1952)
…de vacances, encara amb els dies trastocats. Torna l’Eduard Sanahuja. No ho puc evitar. En defensa pròpia serà un dels meus regals d’aniversari.
[VII]
No tinguis temptacions de jugador.
Que es reparteixin ells totes les cartes
i totes les victòries importants.
No vulguis competir, perquè perdràs.
Pensa que no n’hi ha prou de ser cavall
per triomfar a la cursa dels cavalls.
Al final de cursa, de la nostra,
només hi haurà un balanç, dues preguntes:
qui has estimat, qui t´ha estimat a tu
Eduard Sanahuja
…avui fa cent anys del naixament de Màrius Torres. Va ser un dels primers poetes que vaig llegir, a casa hi havia una antologia de la seva obra que algú ens devia regalar. I la vaig llegir sencera vàries vegades. De tots els seus poemes, el que més m’agrada és La ciutat llunyana, perquè té el regust nostàlgic dels carrers que ja no hi són. Em fa pensar en la Badalona dels meus avis i dels meus pares.
LA CIUTAT LLUNYANA
Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d’ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda’ns: -la terra no sabrà mai mentir.
Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.
Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha potser,
que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner,
batecs d’aire i de fe. La d’una veu de bronze
que de torres altíssimes s’allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.
Màrius Torres
1939
…tornant de vacances he recuperat unes capses que encara estaven guardades a casa dels meus pares. Sis en total. Sis capses plenes de llibretes i apunts que m’han dut molt lluny.
TÉ UN POEMA AMAGAT
De petit va amagar totes les pedres verdes
que cercava amb amor per les platges ardents
als calaixos secrets de l’armari de l’avi
o al fons del safareig, com joies submarines.
Amagava en el llit el fred de les espines
i al trinxant amagava els llapis i el papers.
De gran va fer el mateix, més o menys el mateix,
amb coses més selectes i amagatalls més dignes.
Eduard Sanahuja
Del llibre Mirador
…revisar conceptes bàsics de la llengua i aplicar-los sempre és un acte d’amor i respecte cap a la llengua que tant es defensa. D’altra manera no fem més que maltractar-la.
La gramática
es más perfecta
que la vida.
La ortografía
es más importante
que la política.
La suerte de un pueblo
depende del estado
de su gramática.
Fernando Pessoa