…per anar endavant. Tot i que és primavera, de fet sembla ja gairebé estiu, és difícil treure’s de sobre l’alè fred de la por de la infantesa.

A voltes cal mirar enrere i recordar quines són les coses de debò, les coses que ens faran mirar enrere i mirar endavant.

Com deia Benedetti: Vuelvo / quiero creer que estoy volviendo.

FOTO ACTUALITZADA
M’heu demanat una foto recent
i us n’envio una de quan tenia sis anys.
Trucada: jo, als sis anys,
asseguda al llit de la cambra on ara dormo,
sobre els llençols que l’amant ha desfet.
Amb les mans arrapades
a preguntes que he engabiat
en una carta als reis
i els peus que no arriben a terra,
descalços de creuar amb sigil
el laberint de les pors
i trepitjar el raïm del vi que avui
em crema els llavis.

Jo, als sis anys,
observada pels objectes dels prestatges
que destrien els meus ulls d’entre els meus.

Encara dubto, davant la bústia,
si he fet bé d’enviar-vos la foto
d’aquesta nena amb la carta a les mans
i els ulls pregant-li a l’objectiu
que la retrati exactament com sóc.

Cèlia Sànchez-Mústich