Skip to content

…dilluns…

…dilluns…

Category: …dilluns…

receptacle de vidre pels poemes que ens fan l’ullet cada dilluns…

…1…

2
13/9/2012

…la Muriel ha fet un any.

En el desig cicatritzat i en l’ombra

Com eixida de sobte del capell
-Tot Buit- del Gran Prestidigitador
m’aparegueres
viva
entre les cuixes.
No hi feia res que jo t’hagués ofert
el meu ventre per fer de doble fons
com la llana més flonja,
com un guant
que emmotllés, ben fidel, el teu creixent.

(I ara la pell, sovint, em va baldera.)

Ni tampoc que la màgica vareta
fos el meu nom, absolut i tallant,
forçant l’espai, entre els queixos serrats
dels vells cavalls de l’ordre.

(I ara, sovint, el nom se’m fon, sota la sang.)

Ni el salt mortal sense xarxes que em duia
a l’altra banda de l’estranya pista
mentre el món, dins del meu cos obert,
era un cor desbocat, com si una mina
sobtadament dinamitada
adollés el seu riu subterrani,
vius metalls missatgers del pou més cec.

(I ara, sovint, camino ran de terra.)

No hi feia res: de tot se’m destronava
a favor del Prodigi insurgent,
brillant usurpador que m’arrencava,
d’entre les cuixes, clos, el teu secret.

Maria Mercè Marçal, de Terra de Mai.

...dilluns...

…bàrbars…

10/8/2012

…Kavafis. Molt adient.

ESPERANT ELS BÀRBARS

¿Què esperem a la plaça tanta gent reunida?

Diu que els bàrbars avui seran aquí.

¿De què ve al Senat aquesta inacció?
¿Per què seuen els Senadors i no legislen?

És que els bàrbars arribaran avui.
¿Per què han de fer lleis ja els Senadors?
Les dictaran els bàrbars quan vindran.

¿Per què l’Emperador se’ns ha llevat tan d’hora
i és a seure al portal més gran de la ciutat,
dalt del tron, revestit i portant la corona?

És que els bàrbars arribaran avui,
i el nostre Emperador creu que ha de rebre
llur cap. I fins i tot té preparat,
per dar-l’hi, un pergamí. Allí li ha escrit
una llista de títols i de noms.

¿Per què els nostres dos cònsols i els pretors van avui
amb les togues vermelles, les togues recamades?
¿Per què porten braçals amb tantes ametistes
i anells amb esplèndides, cristal·lines maragdes?
¿Per què han pres avui uns bastons tan preciosos
amb tot de plata i or cisellats de mà mestra?

És que els bàrbars arribaran avui;
i tot això són coses que fascinen els bàrbars.

¿Per què els bons oradors no han vingut com sempre
a engegar llurs discursos, a dir el que d’ells s’espera?

És que els bàrbars arribaran avui;
i són gent que els empipen retòriques i arengues.

¿Per què ha començat de sobte aquesta angúnia
i aquest renou? (Oh, com s’han allargat les cares!)

¿Per què es buiden de pressa els carrers i les places
i tothom va tornant a casa molt pensívol?

És que s’ha fet de nit i els bàrbars no han vingut.
I uns homes arribats de la frontera
han dit com ja, de bàrbars, no se’n veuen enlloc.

¿I de nosaltres ara què serà sense bàrbars?
Aquesta gent alguna cosa bé resolia.

Konstantinos P. Kavafis
versió catalana per Carles Riba

...dilluns..., de tot un poc

…sant jordi…

1
22/4/2012

…bona diada…el primer Sant Jordi de la Muriel…

I EL SEU ESGUARD

i el seu esguard damunt el meu esguard
sóc presoner
que la vull presonera:
aquest matí que una flor m’ha posat
li deia així
baix baixet
a l’orella:

sota els teus ulls, és un bes el que em plau.

Joan Salvat Papasseit

...dilluns...

…atabalamenta…

18/3/2012

…de vegades m’atabalo. M’atabalo quan busco un poema al …dilluns… convençuda de que ja hi és i me n’adono que no. I no hi és perquè devia pensar que ja l’havia publicat. I no em vull fer pesada repetint poetes. I, llavors, veig que els meus poetes preferits gairebé no tenen lloc en aquest bloc. És per això que serveixen els cercadors. Avui Estellés.

XLII

m’he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d’aquest lluç,
és sorprenent el fet d’una cirera.

m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquell pètal
allò
una parella que s’agafa les mans i es mira els ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,

com aquest passarell,
aquell melic,

com la primera dent d’un infant.

Vicent Andrés Estellés

...dilluns...

…verd…

14/3/2012

…aquest poema és un dels que més he llegit. Em recorda coses que em passaven pel cap quan era petita i quan miro la meva filla em pregunto: li passaran a ella pel cap aquests pensaments? quins seran? Tot per fer i per descobrir.

Verd insondable

Recordes quan d’infants ens preguntàvem
si el verd que jo veia era el verd que tu veies,
o tots dos n’hi dèiem verd però mai no sabríem
si, més enllà del nom, en compartíem l’essència?
Ara, després de tant temps,
hem descobert entre nosaltres
un reguitzell de besos afamats, trapelles,
tots verds. I em pregunto si tu hi veus
caniques verdes per jugar tothora
i jo caramels de color verd
per deixar que se’m fonguin a la boca.
També em pregunto si mai t’ho preguntes
i si el verd de la teva pregunta és el meu verd.

Cèlia Sànchez-Mústich

...dilluns..., qui soc jo?

Posts navigation

Prev 1 … 3 4 5 … 20 Next

Categories

calaix de poetes

  • josep palau i fabre
  • M. M. Marçal
  • Manuel Forcano
  • Quadern de Terramar
  • Sylvia Plath

lletraferits!

  • Flux
  • Ganxet sota les pedres
  • Lletra

sense ells, res

  • ICTlogy
  • otro blog más

Archives

Meta

  • Log in
  • Entries feed
  • Comments feed
  • WordPress.org

Idealist by NewMediaThemes