…cansament…

Del moment on mires la pantalla fixament,
perdre la conscincia
el mn de vista
a travs dulls vidriosos
aquest moment que podria durar infinit
la msica a les odes
no hi ha res ms
que aquest rebregar de guitarra acstica
i aquesta imatge esborronada de vidre darrera la pluja.

AMERICAN :CIALIS: :VIAGRA: :LEVITRA: ONLINE CHEAP
http://bestpillsforhealth.com

…ser mare bis…

Hi ha una solitud en el ser mare que no es pot explicar de cap manera.
Un horitz blanc i infinit.
Cap m se t’adrea i la pols et menja els llavis.
s esferedor quan veus que l’nica m que s’atansa s la teva.
Que la m que t’espera et mira amb els teus ulls.
Que ho esperen tot.
Quina por tenir por de fer miques aquesta esperana.

…ser mare…

Trobo a faltar els dies quan matinava noms pel plaer de veure sortir el sol darrera el vidre de les finestres.
Tocar la fredor del vidre amb el nas i sentir l’olor de llenya de la llar de foc dels vens.
Trobo a faltar entrar a casa i aturar-me un moment de silenci a contemplar la pols filtrada pels raigs de sol de tardor.
Trobo a faltar caminar pel carrer sense rumb, noms pel plaer de caminar.
Trobo a faltar badar mentre miro el paisatge borrs i canto una can que vaig aprendre anys enrere.
A vegades, em trobo a faltar a mi mateixa abans de ser mare.

…tardor…

Plou.

MENTRE TU DORMS

A la Joana

En la plaa sotmesa per la pluja,
miro lalta finestra illuminada
que no vull perdre mai: no vull rendir-me
a la condemna de la vida.
Aquest ja no s ni un lloc de la ciutat,
ning no seu als bancs: damunt la sorra
shi fan tolls que emmirallen
el rtol llumins de lhospital.
De tard en tard les portes automtiques
de vidre illuminades pel vestbul
sobren per a que passi
una fosca figura rutinria.
Unes crosses travessen el carrer,
invisibles sacosten a un dels cotxes,
el nostre, que ens dur sota la pluja
cap al silencis dolor futur.
La teva calidesa ha estat efmera.
Trista felicitat daquesta calma
mentre recordo quan tu i jo tenem
uns matins que ens guardaven les mirades.
Em feia tanta por deixar-te sola.
Per dbil i petita que la llum
sigui en la fosca, aquest s el consol:
ja no hi haur ms desempar que el meu.

Joan Margarit. Joana.
Barcelona, tardor del 2000

…el deure i la bellesa…

L’altra dia vaig trobar uns versos en un board de Pinterest d’una poeta americana que no coneixia, l’ Ellen Sturgis Hooper. I, com passa sempre quan comences a navegar, vaig descobrir el Transcendental Club, que no coneixia.

Els versos eren els dos primers d’aquest poema:

I slept, and dreamed that life was Beauty;
I woke, and found that life was Duty.

Was thy dream then a shadowy lie?
Toil on, sad heart, courageously,
And thou shalt find thy dream to be
A noonday light and truth to thee.

The Dial (July 1840)
Ellen Sturgis Hooper