…bona diada…el primer Sant Jordi de la Muriel…
I EL SEU ESGUARD
i el seu esguard damunt el meu esguard
sóc presoner
que la vull presonera:
aquest matí que una flor m’ha posat
li deia així
baix baixet
a l’orella:
sota els teus ulls, és un bes el que em plau.
Joan Salvat Papasseit
…de vegades m’atabalo. M’atabalo quan busco un poema al …dilluns… convençuda de que ja hi és i me n’adono que no. I no hi és perquè devia pensar que ja l’havia publicat. I no em vull fer pesada repetint poetes. I, llavors, veig que els meus poetes preferits gairebé no tenen lloc en aquest bloc. És per això que serveixen els cercadors. Avui Estellés.
XLII
m’he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d’aquest lluç,
és sorprenent el fet d’una cirera.
m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquell pètal
allò
una parella que s’agafa les mans i es mira els ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com aquest passarell,
aquell melic,
com la primera dent d’un infant.
Vicent Andrés Estellés
…aquest poema és un dels que més he llegit. Em recorda coses que em passaven pel cap quan era petita i quan miro la meva filla em pregunto: li passaran a ella pel cap aquests pensaments? quins seran? Tot per fer i per descobrir.
Verd insondable
Recordes quan d’infants ens preguntàvem
si el verd que jo veia era el verd que tu veies,
o tots dos n’hi dèiem verd però mai no sabríem
si, més enllà del nom, en compartíem l’essència?
Ara, després de tant temps,
hem descobert entre nosaltres
un reguitzell de besos afamats, trapelles,
tots verds. I em pregunto si tu hi veus
caniques verdes per jugar tothora
i jo caramels de color verd
per deixar que se’m fonguin a la boca.
També em pregunto si mai t’ho preguntes
i si el verd de la teva pregunta és el meu verd.
Cèlia Sànchez-Mústich
DIVISA
A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Maria Mercè Marçal
L’altre dia parlàvem de com ha canviat el ser dona i mare d’uns anys ençà. I de què poc s’havien adaptat a aquest canvi alguns estaments de la societat i com es feia de difícil tot plegat. Perquè clar, portem anys intentant definir la nostra identitat i és dur desprendre’s de la màscara anterior.
MATERNITAT
Esperant.
Esperant que vinga la mare.
Esperant.
Esperant que escolten. Esperant.
Esperant la nina que prometeren.
Esperant.
Esperant parar taula. Esperant.
Esperant que el pare acabe de mirar el futbol.
Esperant.
Esperant que cresquen els pits.
Esperant.
Esperant brodar l’aixovar pulcríssim.
Esperant.
Esperant l’orgasme. Esperant.
Esperant fer el sopar
per quan l’home torne. Esperant.
Esperant tenir el fill.
Esperant.
Esperant que el fill cresca.
Esperant.
Esperant el metge. Esperant.
Esperant veure Déu.
Esperant.
El rector ho assegurava. Esperant.
Esperant.
Almenys ser pols. Esperant.
Marc Granell