…tardor…

Plou.

MENTRE TU DORMS

A la Joana

En la plaa sotmesa per la pluja,
miro lalta finestra illuminada
que no vull perdre mai: no vull rendir-me
a la condemna de la vida.
Aquest ja no s ni un lloc de la ciutat,
ning no seu als bancs: damunt la sorra
shi fan tolls que emmirallen
el rtol llumins de lhospital.
De tard en tard les portes automtiques
de vidre illuminades pel vestbul
sobren per a que passi
una fosca figura rutinria.
Unes crosses travessen el carrer,
invisibles sacosten a un dels cotxes,
el nostre, que ens dur sota la pluja
cap al silencis dolor futur.
La teva calidesa ha estat efmera.
Trista felicitat daquesta calma
mentre recordo quan tu i jo tenem
uns matins que ens guardaven les mirades.
Em feia tanta por deixar-te sola.
Per dbil i petita que la llum
sigui en la fosca, aquest s el consol:
ja no hi haur ms desempar que el meu.

Joan Margarit. Joana.
Barcelona, tardor del 2000

…el deure i la bellesa…

L’altra dia vaig trobar uns versos en un board de Pinterest d’una poeta americana que no coneixia, l’ Ellen Sturgis Hooper. I, com passa sempre quan comences a navegar, vaig descobrir el Transcendental Club, que no coneixia.

Els versos eren els dos primers d’aquest poema:

I slept, and dreamed that life was Beauty;
I woke, and found that life was Duty.

Was thy dream then a shadowy lie?
Toil on, sad heart, courageously,
And thou shalt find thy dream to be
A noonday light and truth to thee.

The Dial (July 1840)
Ellen Sturgis Hooper

F.G.L.

In memoriam.

MEMENTO

(Caa y Sole de Triana)

Cuando yo me muera,
enterradme con mi guitarra
bajo la arena.

Cuando yo me muera,
entre los naranjos
y la hierbabuena.

Cuando yo me muera,
enterradme si queris
en una veleta.

Cuando yo me muera!

Federico Garca Lorca
Fuente Vaqueros, Granada, 5 de junio de 1898 entre Vznar y Alfacar, Granada, 18 de agosto de 1936.
Assassinat pels feixistes.

…el decenss…

…m’agrada aquest poema, tot i no tenir gaire a veure amb el desencs, potser per aix mateix, de fet.
s difcil aprendre a gestionar aquest sentiment, perqu el que s he aprs s que se n’ha d’aprendre. O assumir-lo, tamb.

que ms talla

Dius que lamor s com un got:
es trenca si lagafes
massa fort o massa fluix.
Al trosset de vidre que ms talla
hi escriuen poemes els poetes.

Ronny Someck, Trosset de vidre.

…pluja…

…tot el cap de setmana que plou i no sembla que avui hagi de ser diferent.

TEMPESTA

Tota la nit va ploure
com negre enyor dun somni,
i la pluja a les teules
era com una msica
ja escoltada a la infncia.
Canaleres amb molsa
conduen laiguat
a la canal del rfec
que, amb veu fosca i profunda,
rajava a la cisterna.
Un rtmic degotall
feia el solo a les fosques.
Els dos us abraveu,
tan joves, quan un llamp
feia entrar la claror
fins al fons de la cambra.

Joan Margarit