Muriel

2
18/9/2011

El 4 de setembre. Ja som tres. TRES. 3. TrEs.

XI
(versió pròpia del poema original de M.A. Riera)

T’ho vull dir
com les mares, Muriel:
– T’estim.
Senzillament
així, com ho fan les mares.
Sense una síl·laba
en edat de desmai,
ni una mica de vellut per les paraules
on congriar el tufet malaltís de sempre.

T’estim així,
amb la veu
amb què dic
“vertical”, “cop de puny”,
“dos-cents cinquanta”.
Sense una lletra amb els ulls en blanc,
sense obrir els braços
com qui estén un pergamí de lletra gòtica.

Ara mateix
t’estim.
Tota la resta cau més enllà.

Com un triangle,
com un punyal,
com un arbre de pisos
o una cadira baixa.

Miquel Àngel Riera, del llibre Poemes a Nai,

…39 setmanes…

28/8/2011

i comptant els dies per demà. Immensurable.

47

Dic “tu”, dibuixo
un breu espai amable
on tens cabuda.

M’adono que ja hi eres
i em veies dibuixar-lo

Cap claredat no dorm

Immensurable
S’imposa aquest cos
A partir d’un lleu somriure
Creixent damunt les ombres
D’un espai insondable

Tu i les ombres
Les ombres i jo

Feliu Formosa, del llibre Amb afecte.

33 setmanes

16/7/2011

Preparant-nos per quan tu vulguis. Tot és indescriptible.

AMB TOTS ELS TONS DEL DOLOR I DE L’ATZAR

Si tu vols,
vigilaré les herbes que ens esperen.
Si tu vols,
constel·laré de flors el teu somriure.
Si tu vols,
tornaré a alçar-me de les meves cendres.
Si tu vols,
faré que tot s’aturi en els teus pòmuls.
Si tu vols,
desxifraré l’oracle dels teus ulls.
Si tu vols,
anirem carrer avall fins al mai més.
Si tu vols,
dependran del teu coll tots els viatges.
Si tu vols,
serem fills del capvespre fora vila.
Si tu vols,
esperaré com sempre el teu mot: “vull”.

Feliu Formosa

…30 setmanes+5 dies…

29/6/2011

…que et canto per dintre un mantra d’amor.

LA CANÇÓ D’AMOR

Prop de la sang, lluny de les teves dents.
Prop de la fosca, lluny dels teus cabells.
Prop de la terra, lluny dels teus genolls.
Prop de la música del teu nom.
Lluny de la mort, prop del teu pit.

Prop de la sang i de les teves dents.
Prop de la fosca i dels teus cabells.
Prop de la terra i dels teus genolls.
Prop de la música del teu nom.
Lluny de la mort i prop del teu pit.

Lluny de la sang i de les teves dents.
Lluny de la fosca i dels teus cabells.
Lluny de la terra i dels teus genolls.
Prop de la música del teu nom.
Lluny de la mort i prop del teu pit.

Lluny de la sang, prop de les teves dents.
Lluny de la fosca, prop dels teus cabells.
Lluny de la terra, prop dels teus genolls.
Prop de la música del teu nom.
Lluny de la mort, prop del teu pit.

Feliu Formosa
De llibre Albes breus a les mans (1973, proa)

…badalona…

7/6/2011

…avui vull dedicar-li a aquest poema a totes aquelles persones que continuen convençuts de que fer-ho plegats és el millor, a tothom que s’aplega sota #femhoplegats, com a horitzó. I és sobre tot un agraïment enorme a la feina feta.

He triat el poema País del llibre Llei d’estrangeria de Manuel Forcano, un dels meus poetes preferits, juntament amb Maria Mercè Marçal.

Sé que la poesia no està de moda, però a mi sempre em salva, és un flotador salvavides. Després de llegir a Forcano, avui al tren, la meva ciutat és millor i més maca que ahir, malgrat tot.

País

Al teu país el sol ho crema tot
i has vingut a la recerca
d’ombra.

Al meu país
es fa fosc molt d’hora
i he vingut assedegat de llum.

La fam d’aquell pa de set
ha desaparegut
en trobar-nos.

Manuel Forcano de Llei d’estrangeria