…dilluns…

…que et canto per dintre un mantra d’amor.

LA CANÇÓ D’AMOR

Prop de la sang, lluny de les teves dents.
Prop de la fosca, lluny dels teus cabells.
Prop de la terra, lluny dels teus genolls.
Prop de la música del teu nom.
Lluny de la mort, prop del teu pit.

Prop de la sang i de les teves dents.
Prop de la fosca i dels teus cabells.
Prop de la terra i dels teus genolls.
Prop de la música del teu nom.
Lluny de la mort i prop del teu pit.

Lluny de la sang i de les teves dents.
Lluny de la fosca i dels teus cabells.
Lluny de la terra i dels teus genolls.
Prop de la música del teu nom.
Lluny de la mort i prop del teu pit.

Lluny de la sang, prop de les teves dents.
Lluny de la fosca, prop dels teus cabells.
Lluny de la terra, prop dels teus genolls.
Prop de la música del teu nom.
Lluny de la mort, prop del teu pit.

Feliu Formosa
De llibre Albes breus a les mans (1973, proa)

…ara ja sents el que diem, més enllà de la respiració i els són indefinits de l’interior.

T’HE DONAT EL NOM MÉS BELL…

T’he donat el nom més bell
i un llac on el temps s’endinsa
t’he vestit de dubtes

i una certesa profunda
amor que amb la nit
desgranes la llum
del collar dels dies

t’he donat el nom més bell
i un camí obert d’escuma

amor sense nom
on el temps s’endinsa i nia

Anna Montero, del llibre Arbres de l’exili.

Impaciència total.

DUES AMIGUES

Tant de sol als turmells,
de mar llisa i daurada.
Agafades de mans,
no es diuen res. Carrers
d’homes rancuniosos
perquè no hi ha cap home
com ells, que elles coneguin.
Ara no van enlloc.
Tornen del sol. Travessen
tardes llargues, carrers
de mots incomprensibles.
No s’enduen records.
Volen només saber
que s’agafen de mans
i van juntes, per un
carrer de l’estranger.

Gabriel Ferrater, del llibre Menja’t una cama