…26 setmanes…

30/5/2011

…ara ja sents el que diem, més enllà de la respiració i els són indefinits de l’interior.

T’HE DONAT EL NOM MÉS BELL…

T’he donat el nom més bell
i un llac on el temps s’endinsa
t’he vestit de dubtes

i una certesa profunda
amor que amb la nit
desgranes la llum
del collar dels dies

t’he donat el nom més bell
i un camí obert d’escuma

amor sense nom
on el temps s’endinsa i nia

Anna Montero, del llibre Arbres de l’exili.

…Louvre…

13/5/2011

Records de viatge de noces.

Museu Egipci

Sala 27. Imperi mig.
Reviu en la carícia el tacte encès:
foc en el passeig suau d’una mà.
La sang dels cossos que a la memòria s’han fet pedra
torna a circular. Tots els records bateguen
al pit rosa de granit d’Assuan de l’estàtua
de Tutmosis.

Manuel Forcano

…23 setmanes…

9/5/2011

Impaciència total.

DUES AMIGUES

Tant de sol als turmells,
de mar llisa i daurada.
Agafades de mans,
no es diuen res. Carrers
d’homes rancuniosos
perquè no hi ha cap home
com ells, que elles coneguin.
Ara no van enlloc.
Tornen del sol. Travessen
tardes llargues, carrers
de mots incomprensibles.
No s’enduen records.
Volen només saber
que s’agafen de mans
i van juntes, per un
carrer de l’estranger.

Gabriel Ferrater, del llibre Menja’t una cama

…premis…

2/5/2011

…Jaume Subirana va guanyar el desè premi de poesia Gabriel Ferrater amb el recull de poemes Una pedra sura, que es publicarà a l’octubre d’aquest any. Un bon motiu per celebrar aquest dilluns.

TRANSMIGRACIÓ

És de nit i m’hi veig
i els cotxes duen llums que ja no necessito.
Als arbres, un mostrari de cent verds,
un munt de formes mudes
que miro d’abraçar amb les mans:
ploc amb els dits a cada fulla,
serpejo a les capçades,
nodreixo les arrels.
Les veus hi són, és cert, i me’n recordo
d’un temps que vaig tenir-hi
alguna cosa a veure.
Ara voldria escriure i sóc tan sols
un lleu soroll als arbres.

Jaume Subirana

…mesquinesa…

25/4/2011

…malauradament no podem afirmar com feia Salvat-Papasseit que res no és mesquí.

RES NO ES MESQUÍ

A Josep Obiols

Res no és mesquí
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s’ullprèn
i té delit del bany:
que s’emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l’onada del mar sempre riu,
Primavera d’hivern – Primavera d’istiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla verda eternament.

Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l’heu demanada.
I si l’heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
– Avui, demà i ahir
s’esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

Joan Salvat-Papasseit, de L’Irradiador del port i les gavines.