…divendres sant…

22/4/2011

…tot tancat i barrat, només passejar, més enllà del dia sant.

“ALL SHALL BE WELL…”
JULIANA DE NORWICH, Book of revelations, xiii, 1373

Des del portal de casa,
encara puc veure
com enfila el carrer el pare.
A dins, una mare, abans,
molt abans de ser una malalta.
Al plat, per exemple, un bacallà
amb carxofes, ou dur i panses:
podria ser un divendres de Pasqua.
Tot d’una, sona un esbart de gosses:
el metall al pedrís, de l’home
en deixar la llet per a la casa.

En les imatges, tot encara és possible,
i en l’olor i fins i tot
en un invisible tacte.
Miro el llibre obert
i vull creure més que mai
en l’anacoreta de l’Edat Mitjana:
“Tot anirà bé, tota mena de cosa
anirà bé.”
Com fer-se pas, però,
entre tants records,
tanta presència absent,
tanta, tan quotidiana recança?

Marta Pessarrodona

…duras…

21/4/2011

a mi també m’agrada la Marguerite Duras. Vaig llegir tots els seus llibres un darrere l’altra quan tenia 20 anys. És potser per això que m’agrada. I per aquest títol absurd que no he pogut oblidar mai: Son nom de venise dans calcutta désert

LES GAVINES I EL TEMPS

a marguerite duras, i. m.

somia la vella dama a trouville.
amb un rerafons de gavines fosques,
somia: «jo vaig ser bella».
i totes les paraules són belles
ara que han estat dites.

cau la nit a trouville,
on mai no hem estat,
i puc veure els ocells de salnitre
i la mar molt trista.
cau la nit a trouville
i totes les paraules
que han estat dites
són el nostre passat.

anirem a trouville
i veurem les gavines fosques
i els ocells de salnitre
com pedres d’un altre món.
i sabrem que el temps
habita les paraules
que el diuen.

Anna Montero, de Com si tornés d’enlloc.

…una primavera…

3/4/2011

…de visita a la muntanya russa, sense trepitjar el Tibidabo.

Imitació del desig

Si pogués mirar el món
amb la teva innocència sofisticada;
res no comptés, serena davant l’hora.

Si pogués només viure
de memòries, de tornaveus,
de rellotges parats i ulls d’ambre.

Si pogués patir de nou
(per la usura de felicitat
que l’esforç sempre comporta).

Si pogués despullar de fatiga
cada nova temptativa, cada esforç,
el pal·lid reflex d’allò que vam viure.

Si pogués tenir tot el que deixo,
el que hi ha darrere
cada paraula, cada poema.

Si pogués…
Si pogués almenys un instant,
si pogués…

Marta Pessarodona

…mediocritat…

28/2/2011

…si tanques els ulls els mediocres desapareixen per sempre més en la foscor. I llavors queden tantes coses de veritat per fer.

50

Només mirar,
només sentir, només
escriure versos.

I pensar que m’esperen
muntanyes d’altres coses!

Feliu Formosa

Haiku del llibre Amb afecte (escrit conjuntament entre Feliu Formosa i Joan Cases)