…tenia dubtes avui de quin poema triar, perquè no podia decidir-me entre en Josep Carner i Gabriel Ferraté. Fins que he descobert que no calia. En Ferraté li dedicà un poema al mestre Carner. Són aquelles coses que et fan somriure els dilluns.
Primer de tot, un dels meus poemes preferits de Carner:
CANÇÓ DE REM PER A LA NIT MÉS NEGRA
Josep Carner
Obert el pit i la testa engallada
-cap vent no hi ha ni s’albira un estel-
remo com dins d’una gran foradada.
I em fa una veu, en la negra diada:
-La mar és ampla i el rem és fidel.-
La nit recula en el temps, opressiva.
Ni un barberol no provà de lluir.
D’on no hi ha llum ni remor no m’arriba,
movent els braços recerco camí.
¡Ah, fe constant, esperança dejuna!
cal remar encara en la nit. Si cruel
cela aquest cel l’enyorada fortuna,
dues dolçors han restat sota el cel:
la mar és ampla i el rem és fidel.
I en segon lloc, en Ferraté reflecteix el que em passa pel cap quan llegeixo Carner amb una poesia que em fa cloure els ulls. Com una pàtria.
JOSEP CARNER
Gabriel Ferraté
En el més alt i més fosc de la nit, no vull sentir
l’olor de maig que brunz a fora, i és petita
la làmpara amb què en tinc prou per fer llum
a les pàgines tènues del llibre, les poesies de Carner,
que tu em vas donar ahir. Fa dos anys i quatre mesos
que vaig donar aquest llibre a una altra noia. Mots
que he llegit pensant en ella, i ella va llegir
per mi, i són del tot nous, ara
que els llegeixo per tu, pensant en tu.
Mots que ens han parlat a tots tres, i fan
que ens assemblem. Mots que romanen,
mentre ens varien els dies i se’ns muden els sentits,
oferts perquè els tornem a entendre. Com una pàtria.
