…com plou…

1
12/4/2010

…avui que és primavera i és tardor alhora. Mentre escolto Underwear, la pluja cau darrera els vidres barrejada amb un color verd de Plastidecor i “how the hell did you get here” i Miquel Bauçà al cap:

Si una tarda
plou la tristesa i lluen sota el baf
les carrosseries dels cotxes, tot creuant
els semàfors, el fang i el fàstic
de la ciutat humida;
si una tarda
un surt cansat de fer feina i plou,
i plou la tristesa i plou tant que els cecs
s’arrufen sota els portals dins la seva ceguesa,
com pot un aguantar els ulls de les nines
boges, els ulls de les nines lletges!
La letargia, la tarda, la pluja, la pena,
l’esfondrament general,
el neguen tant a un, que un s’aferra,
a on sigui, a una cançoneta grisa i d’amor,
brufada d’esperit.

Miquel Bauçà
Del llibre Una bella història (1962)

…celebració…

5/4/2010

Avui és dia de celebració per al …dilluns…
Els aniversaris sempre són bons de celebrar. Sobretot si ja surt el sol de primavera.

Aniversari amb margarides grogues

Fa un any i fa mil anys i fa un dia només,
i ni això. Sento ara aquesta joia forta
que, amb neguit i basarda i amb cor esbojarrat
d’adolescent, pressent per l’endemà trobar-te
nova, absoluta, fèrtil de promeses i afanys,
d’estacions madures, de setembres eterns,
on es confonguin sempre els fruits i les sorpreses,
els records i l’espera.
No fa ni un dia encara,
encara no et conec i et tinc sabuda i vista
i et desitjo de sempre. Cada dia és més clar,
cada dia la sang s’incendia i fulgura,
i la carn és més carn perquè sap que vindràs.
Fa un any, només un any i et conec des de sempre.
De la vida n’has fet un jardí de delícies:
tenim mil anys encara, i aquestes margarides.

Narcís Comadira

…el raval…

2
29/3/2010

Avui he descobert la Júlia Costa i Coderch, gràcies al blog Poesia Infantil i Juvenil, que li dedicava una entrada amb motiu del Dia de la Dona. Estirant del fil he arribat al blog de la poeta, Tèrbol Atzur, el títol del qual ja és una declaració d’intencions. La Júlia Costa parla a Tèrbol Atzur de la poesia escrita per dones a la literatura catalana. La poeta té altres dos blogs, La panxa del bou i Caracteres ocultos, als qual recomano fer-hi un cop d’ull.

I entre el mar d’entrades d’un i altre blog, he trobat una cançó que m’ha recordat moments de fa molt de temps. De quan anava a la universitat allà al final de la Rambla de Barcelona, de passejades pel Raval amb un molt amic meu, de les festes a casa d’una amiga que vivia a prop de l’altra Rambla, la del Raval, de les classes d’alemany a l’EOI i dels milers de moments, persones i indrets d’aquest barri que han passat per davant meu en aquest temps.
I m’ha fet falta aquesta cançó per retrobar-me amb un barri que acull sense preguntar-se com s’ho farà per continuar endavant.

La perruquera del Raval

La perruquera del Raval
té una mirada de princesa
i un terrat ple de roba estesa
des d’on es veu la catedral.

Va arribar un clar matí de juny
de passatgera clandestina
amb un germà i una cosina
d’alguna terra de molt lluny.

Ara és la reina del carrer,
té dos infants de xocolata,
assecadors brillants, de plata,
i un amant jove que és cambrer.

Endega trenes de colors,
fa permanents a les velletes,
pinta de blau les ungles netes,
vora la Rambla de les Flors.

La perruquera del Raval
té pinces d’or, rulos de canya,
laques de Xina, i una aranya
que li teixeix els mocadors.

Et pot deixar el cabell daurat
si el pas del temps te l’emblanquina
o de color de fusta fina
o d’un vermell agosarat.

Maquilla rostres esvaïts,
perfuma l’aire de canyella,
et torna jove si ja ets vella
i t’abelleix trobar marit.

Té tovalloles de cotó,
pintes de closca de tortuga
una aprenenta que remuga,
i mil bombolles de sabó.

La perruquera del Raval
tanca a l’estiu, una setmana,
i se’n va a veure una germana
que té casada a la Bisbal.

Llavors el cor de la ciutat
és de la Rambla al Paral•lel
sembla que dormi sota un vel
com en un conte de veritat.

Fins que de sobte, algun matí,
torna a arrissar cabells rebels
pinta de roig blanques arrels
i tenyeix ungles amb carmí.

Llavors els músics de carrer,
disciplinats, fan una fila,
i amb barretines de paper
endeguen una cercavila.

I una cançó sense final
i una tonada de violí
diuen a tots que ja és aquí
la perruquera del Raval.

Júlia Costa

que vagi de gust

…avui…

22/3/2010

…només puc pensar en els pocs poemes de Joan Margarit que hi ha al …dilluns…. I no entenc com no n’he citat més, sent com és un dels meus poetes més estimats. Especialment Joana.

Potser tenia por de fer-me pesada. Intentaré no tenir-ne més.

He intentat que aquest dilluns fos alegre, però no ha pogut ser. Malgrat ser ja primavera.

PRINCIPIS I FINALS

Un temps, vaig ser una noia de futur.
Podia llegir Horaci i Virgili en llatí,
recitar de memòria tot Keats.
Però, entrant en les coves dels adults,
em van caçar i vaig començar a parir
els fills d’un home estúpid i cregut.
Ara m’empleno el vas sempre que puc
i ploro si recordo un vers de Keats.
Una no sap, de jove, que cap lloc
no és el lloc on podrà restar per sempre.
També s’estranya quan no arriba mai
aquell o aquella en qui trobar descans.
Una ignora, de jove, que els principis
no tenen res a veure amb els finals.

Joan Margarit

Del llibre Els motius del llop

La negreta és meva.

…tornem-hi…

3
21/3/2010

Avui és el dia mundial de la poesia. I tot i que no és dilluns, avui el …dilluns… recomença.

Després de quatre anys. Hi ha coses que mai t’abandonen i que no has de poder abandonar.

I aquesta n’és una.

Tornem a viure el present de la mà de Feliu Formosa.

41

Viure el present
absolut que és el somni,
és a dir: viure

el present absolut
sense por a despertar-se

Feliu Formosa

Del llibre Amb Afecte:

“Aquest llibre és fet conjuntament entre Feliu Formosa i Joan Cases: “Cadascú de nosaltres va escriure una sèrie de cinquanta ‘haikús’ i els va passar a l’altre, que va afegir a l’estrofa els dos versos finals que la convertien en una ‘tanka’.”