..aquest va ser el primer poema que vaig aprendre’m de memòria, i encara el recordo:
RIMA LX
Mi vida es un erial,
flor que toco se deshoja;
que en mi camino fatal
alguien va sembrando el mal
para que yo lo recoja.
Gustavo Adolfo Bécquer
…també a 8è o potser ja a 1r de BUP, vaig descobrir aquest poema al llibre de lite, amb una ilustració molt divertides: unes sandàlies gegants descansant sobre la sorra de la platja :))
PLAYA
A Federico García Lorca
Las barcas de dos en dos,
como sandalias del viento
puestas a secar al sol.
Yo y mi sombra, ángulo recto.
Yo y mi sombra, libro abierto.
Sobre la arena tendido
como despojo del mar
se encuentra un niño dormido.
Yo y mi sombra, ángulo recto.
Yo y mi sombra, libro abierto.
Y más allá, pescadores
tirando de las maromas
amarillas y salobres.
Yo y mi sombra, ángulo recto.
Yo y mi sombra, libro abierto.
Manuel Altolaguirre
…aquest és un dels poemes que recordo haver llegit en una classe de lite espanyola, amb 12 o 13 anys. No vaig entendre la meitat del poema, però el vaig trobar enigmàtic, clar! Ara, l’entenc, però continua sent un enigma :)
Hoy las nubes me trajeron,
volando, el mapa de España.
¡Qué pequeño sobre el río,
y qué grande sobre el pasto
la sombra que proyectaba!
Se le llenó de caballos
la sombra que proyectaba.
Yo, a caballo, por su sombra
busqué mi pueblo y mi casa.
Entré en el patio que un día
fuera una fuente con agua.
Aunque no estaba la fuente,
la fuente siempre sonaba.
Y el agua que no corría
volvió para darme agua.
Rafael Alberti
…l’altre dia parlava amb l’ana malenca sobre el surrealisme, i d’aquí vam arribar a Lorca, poeta estimat i adorat per ambdós. “Lorca és Lorca”, així el vam definir, mirant al nores, cadascun pensant en un poema diferent, tots engendrats per la mateixa genialitat. “Lorca és Lorca” i no cal dir res més. Cal, això sí, llegir-lo amb passió i valentia, amb tossuderia, a cor obert. Avui, ja passat aquell dia que en realitat es va convertir en vespre, he trobat el poema de Lorca, que ens uneix amb un fil prim, flexible, que ens envolta a tots dos.
DESEO
Sólo tu corazón caliente,
Y nada más.
Mi paraíso, un campo
Sin ruiseñor
Ni liras,
Con un río discreto
Y una fuentecilla.
Sin la espuela del viento
Sobre la fronda,
Ni la estrella que quiere
Ser hoja.
Una enorme luz
Que fuera
Luciérnaga
De otra,
En un campo de
Miradas rotas.
Un reposo claro
Y allí nuestros besos,
Lunares sonoros
Del eco,
Se abrirían muy lejos.
Y tu corazón caliente,
Nada más.
Federico García Lorca
…per respirar:
TÉ UN POEMA AMAGAT
De petit va amagar totes les pedres verdes
que cercava amb amor per les platges ardents
als calaixos secrets de l’armari de l’avi
o al fons del safareig, com joies submarines.
Amagava en el llit el fred de les espines
i al trinxant amagava els llapis i el papers.
De gran va fer el mateix, més o menys el mateix,
amb coses més selectes i amagatalls més dignes.
Eduard Sanahuja