…el meu nom…

3/5/2004

he estat tafanejant i mira per on he descobert que dieun dels meus orígens a la Viquipèdia:

Dilluns
De Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure.
Temps > Any > Mes > Setmana > Dilluns

El dilluns és el primer dia de la setmana. El nom “dilluns” prové del llatí Dies lunae, o “dia de la Lluna”.
Segons la Mitologia catalana, el anys que comencen en dilluns seran un any pròsper i sense penúries. S’explica que la Mare de Déu va tenir Nostre Senyor en dilluns i que per celebrar-ho, ell mateix va escollir que la setmana comencés en aquest dia enlloc del diumenge com fins llavors s’havia fet tradicionalment.

Ah! per més a l’entra de dilluns de la Viquipèdia

…dilluns…

1
3/5/2004

…un ocellet m’ha dit que divendres va ser l’aniversari d’una de les persones que també gaudeix dels …dilluns…, així que com no podia ser d’una altra manera aquí va la felicitació en forma de poema de Palau i Fabra, per qui també sé que aquesta persona té delit…

PASSA LA LLUM PER AMAGATS CAMINS

A Joan Triadú

Passa la llum per amagats camins
i arriba al cor de la tenebra:
per a la llum no hi ha confins,
arreu hi posa un toc de febre.

Ara la llum em ve de dins
i em crema els ulls i la palpebra.
S’afinen pàl·lids violins
quan el matí la pau celebra.

Si em perdo mai, serà la llum
la que m’haurà per la mirada.
La llum em mira de besllum

i em fa l’ullet com una fada.
Me’n vaig amunt, car per la llum
l’ànima tinc endiumenjada.

Josep Palau i Fabra

que vagi de gust

…cafès…

27/4/2004

…cafès…

ahir llegint el primer poema d’un llibre d’un poeta que recomano des d’aquí i des d’on faci falta ;), Manuel Forcano, i en concret era Corint, del qual ja havia deixat anar algun setembre, se’m va acudir un joc.
¿Quants poemes deuen tenir com a protagonista central, colateral, horitzontal o vertical un cafè? ¿quants versos oloren a cafè i desencís, a capuccino i petons apassionats, a espresso i solitud?¿en quantes ciutats existeixen cafès que sembla que fossin construits només per viure en el màxim esplendor i troben el sentit de la seva vida entre versos, siguin en alemany, anglès, francès, català, rus?…Així que m’agradaria que el …dilluns… rebés poemes de cafès d’arreu del món i d’aquesta nostra petita pàtria ;)

El dilluns es compromet a arremangar-se i quan en tingui uns quants fer un petit collage en moviments amb aquests poemes i les fotografies d’aquests cafès (que també podeu enviar o bé ja s’espavilarà el …dilluns… que és un dia de la setmana amb recursos)

Per començar, inauguro el primer de la secció cafès

Cafè Laie

L’hivern són les paraules que em dius
sense cap fulla. I el fred de no saber
què contestar-te. És una aixeta oberta que no raja,
el silenci. Un sol tebi il·lumina el fons
de les tasses ja begudes.
I vindrà l’àdeu
com el foc que dorm al cap d’un misto.

Manuel Forcano, de Corint

…dilluns…

1
26/4/2004

…un poema sense títol i sense nom, espero que algú de vosaltres el reconegui i ens ho faci saber. El dolor dels altres pomes que acompanyen a aquest en el plec de fulls on viuen es mereixen una petita cerca i qui ho trobi es mereixerà un exemplar d’aquest plec de fulls tan ben enquadernat, perquè l’olor de la mort i del dolor no marceixi la resta de llibres de les llibreries…

Covava l’ou de la mort blanca
sota l’aixella, arran de pit
i cegament alletava
l’ombra de l’ala de la nit.
No ploris per mi mare a punta d’alba.
No ploris per mi mare, plora amb mi.

Esclatava la rosa monstruosa
botó de glaç
on lleva el crit.
Mare, no ploris per mi, mare.
No ploris per mi mare, plora amb mi.

Que el teu plor treni amb el meu la xarxa
sota els meus peus vacil·lants
en el trapezi
on em contorsiono
agafada a la mà de l’esglai
de l’ombra.

Com la veu del castrat
que s’eleva fins a l’excés de la
mancança.
Des de la pèrdua que sagna
en el cant cristal·lí com una deu.
La deu primera, mare.

que vagi de gust