…cafès…

27/4/2004

…cafès…

ahir llegint el primer poema d’un llibre d’un poeta que recomano des d’aquí i des d’on faci falta ;), Manuel Forcano, i en concret era Corint, del qual ja havia deixat anar algun setembre, se’m va acudir un joc.
¿Quants poemes deuen tenir com a protagonista central, colateral, horitzontal o vertical un cafè? ¿quants versos oloren a cafè i desencís, a capuccino i petons apassionats, a espresso i solitud?¿en quantes ciutats existeixen cafès que sembla que fossin construits només per viure en el màxim esplendor i troben el sentit de la seva vida entre versos, siguin en alemany, anglès, francès, català, rus?…Així que m’agradaria que el …dilluns… rebés poemes de cafès d’arreu del món i d’aquesta nostra petita pàtria ;)

El dilluns es compromet a arremangar-se i quan en tingui uns quants fer un petit collage en moviments amb aquests poemes i les fotografies d’aquests cafès (que també podeu enviar o bé ja s’espavilarà el …dilluns… que és un dia de la setmana amb recursos)

Per començar, inauguro el primer de la secció cafès

Cafè Laie

L’hivern són les paraules que em dius
sense cap fulla. I el fred de no saber
què contestar-te. És una aixeta oberta que no raja,
el silenci. Un sol tebi il·lumina el fons
de les tasses ja begudes.
I vindrà l’àdeu
com el foc que dorm al cap d’un misto.

Manuel Forcano, de Corint

…dilluns…

1
26/4/2004

…un poema sense títol i sense nom, espero que algú de vosaltres el reconegui i ens ho faci saber. El dolor dels altres pomes que acompanyen a aquest en el plec de fulls on viuen es mereixen una petita cerca i qui ho trobi es mereixerà un exemplar d’aquest plec de fulls tan ben enquadernat, perquè l’olor de la mort i del dolor no marceixi la resta de llibres de les llibreries…

Covava l’ou de la mort blanca
sota l’aixella, arran de pit
i cegament alletava
l’ombra de l’ala de la nit.
No ploris per mi mare a punta d’alba.
No ploris per mi mare, plora amb mi.

Esclatava la rosa monstruosa
botó de glaç
on lleva el crit.
Mare, no ploris per mi, mare.
No ploris per mi mare, plora amb mi.

Que el teu plor treni amb el meu la xarxa
sota els meus peus vacil·lants
en el trapezi
on em contorsiono
agafada a la mà de l’esglai
de l’ombra.

Com la veu del castrat
que s’eleva fins a l’excés de la
mancança.
Des de la pèrdua que sagna
en el cant cristal·lí com una deu.
La deu primera, mare.

que vagi de gust

…dissabte…

24/4/2004

avui és post dia del llibre i la ressaca de paraules m’està passant factura, però la ressaca es passa llegint un dels llibres que l’ana malenca em va regalar ahir, Mujeres alteradas de Maitena ;)) el recomano, per somriure sense parar…

…sant jordi…

23/4/2004

…per sant jordi, a corint el sol deu inundar l’esplanada de runes i el cel segur que explota de blancor, un seguit de versos de Manuel Forcano, per celebrar l’abril, tot i que es tituli Setembre:

Era setembre

Mires la vastitud del mar. I les onades
estavellant-se amb gust contra el rocam.
Un cop vas conèixer això en un cos.
Com una fulla que pensa l’arrel,
recordes: era setembre,
i el vi bategava dins el raïm madur
dels llavis. Vam saber del vermell
i la llum de les magranes.
Rutilàvem en una nit
on es va fer tacte el somni.
Per què no vas fer com els ocells que migren
per viure sempre un mateix clima?

Manuel Forcano, del llibre Corint

que vagi de gust, clar!

…ana malenca…

23/4/2004

avui, dia del llibre i de la rosa, us vull presentar l’ana malenca, els seus ossos tenen al …dilluns… una mica descentrat ;)
l’ana malenca es dedica a escriure molt sovint allà on li plau, de vegades anat a 140 per hora per l’autopista, és una temerària dels versos prohibits.
Poc a poc ja s’anirà descobrint, així també podré gaudir-la jo una miqueta…