avui és post dia del llibre i la ressaca de paraules m’està passant factura, però la ressaca es passa llegint un dels llibres que l’ana malenca em va regalar ahir, Mujeres alteradas de Maitena ;)) el recomano, per somriure sense parar…
…per sant jordi, a corint el sol deu inundar l’esplanada de runes i el cel segur que explota de blancor, un seguit de versos de Manuel Forcano, per celebrar l’abril, tot i que es tituli Setembre:
Era setembre
Mires la vastitud del mar. I les onades
estavellant-se amb gust contra el rocam.
Un cop vas conèixer això en un cos.
Com una fulla que pensa l’arrel,
recordes: era setembre,
i el vi bategava dins el raïm madur
dels llavis. Vam saber del vermell
i la llum de les magranes.
Rutilàvem en una nit
on es va fer tacte el somni.
Per què no vas fer com els ocells que migren
per viure sempre un mateix clima?
Manuel Forcano, del llibre Corint
que vagi de gust, clar!
avui, dia del llibre i de la rosa, us vull presentar l’ana malenca, els seus ossos tenen al …dilluns… una mica descentrat ;)
l’ana malenca es dedica a escriure molt sovint allà on li plau, de vegades anat a 140 per hora per l’autopista, és una temerària dels versos prohibits.
Poc a poc ja s’anirà descobrint, així també podré gaudir-la jo una miqueta…
sense paraules, una joia per dur penjada del coll, just al ben mig del pit, a tocar del nus a l’estòmac que hi nia:
“Ich schreibe mich /
ins Nichts /
Es wird mich /
ewig aufbewahren.”
Rose Ausländer
és que sempre estem sols…
amb aquest dia, res millor que traduir de l’alemany la Rose Ausländer. Traduir de l’alemany és com traduir del llatí: un port segur, una estructura que mai et fallarà.
Quan tots els altres paranys per no pensar fallin, sempre queda intentar descobrir que hi ha darrera d’aquest verbs que et dóna la clau del sentit de tot plegat al final de les línies negres que t’assalten el cervell com cometes impertinents de focs mal apagats. I res millor que aquest poema de la Rosa Ausländer sobre l’extermini de la població jueva a Czernowitz.
El va escriure quan ja havia tornat a escriure en la seva llengua materna, l’alemany, curiós, com la vida ens demana un idioma per cridar fort.
“Sie kamen /
mit scharfen Fahnen und Pistolen /
schossen alle Sterne und den Mond ab /
damit kein Licht uns bliebe /
damit kein Licht uns liebe /
Da begruben wir die Sonne /
Es war eine unendliche Sonnenfinsternis.”
Rose Ausländer
Ells veniren /
Amb banderes i pistoles afilades /
Dispararen als estels i la lluna /
Per a que cap llum ens restés /
Per a que cap llum ens estimés /
Així vam enterrar el Sol /
Va ser un eclipsi gairebé sense un final.
Rose Ausländer, traducció de la mercè guillén
recomano la lectura d’aquesta Dichterin, per més senyes amiga de E.E. Cummings, val la pena tastar…