de ponts i música…

19/4/2004

el dilluns d’avui balla per ponts, melodies, ombres, terrabastalls i nits farcides de girallunes:

El pont de la Tournelle

Ell diu: “Tu no tens res.
No t’aferris a l’ombra de l’ombra.
Allò que repeteixes, repeteixes, repeteixes,
allò que saps i tens per teu,
al capdavall ho oblidaràs.
Ho has oblidat.”
Darrere la raó que crema,
la seva obstinació,
lluu el somriure que és la llum de la cel·la,
-de la cambra, dic,
de qualsevol àmbit de respiració-,
l’enorme flor del somriure
il·luminant l’estança des del llindar..
Ho tinc ben clar: no hi haurà mai res
que compti tant com la nit
amb la balada del saxo a l’aixella del pont.
Balada no ben bé: un degotim de notes.
Com si de mi només durés
el goig i el dolor d’estar-me dret
al costat d’aquell lleu
punyent fantasma que escoltava
la música planera, vinguda d’on?
Quina llei d’última realitat
-no somni, ni oblit, ni memòria-
és la nit amb la confidència del saxo
sota l’arca del pont invisible?
Com si jo, vençut, i convençut,
només fos aquí, vivent segons que sembla,
pel fantasma que estimo, tendríssim
-tanta joventut, tanta fragilitat-,
prop del Sena, negre i poderós,
que raja des dels roures i els narcisos
encara meus,
dels boscos més perduts al parvulari dels anys.

Jordi Sarsanedas

jo sóc…

1
15/4/2004

la mercè. Vaig nàixer l’any 1975, un 24 de setembre.
Qui escriu aquí diu …dilluns… i apareix cada primer dia de la setmana amb forma de versos més o menys ordenats. De moment, això és tot!

ja s’ha passat la setmana santa…

14/4/2004

aquest dilluns hem fet festa, per recuperar forces per dilluns vinent. A més, encara estem d’obres, barallant-nos amb el wordpeix i altres elements aliens a la programació però inherents a la meva personeta. Igual d’aquí una estona ja he aconseguit millorar el calendari, fffff!!!!!

en l’entretant, res millor que un haiku, el més delicat llangardaix de paraules:

Als teus ulls guaite,
bon espiadimonis,
galàxies llunyanes.

Issa

potinejant!

5
29/3/2004

Bé, com podeu comprovar estic jugant una miqueta, així que no us espanteu, que tot evoluciona ;)

Inauguració :)

29/3/2004

M’està creixent el …dilluns… i ara ja he hagut de crear-li aquest espai perquè deia que no acabava de trobar el seu lloc a la xarxa. Així que vaig decidir que el que millor li esqueia era un blog, ni més ni menys. I aquí està.

Ara el …dilluns… està força content, força animat i jo també amb aquesta nova aventurilla que hem començat tots dos de la maneta, bé, jo de la maneta i ell del seu tentacle de puntets.

Avui, un poema de Narcís Comadira, per celebrar aquest dilluns de primavera que s’ha trasvestit en un dilluns gairebé de gener, però en fi, cada Dia busca la seva personalitat a la seva manera ;)

EL TEMPS

Tot el país cobert,
bromes al nord, als fondals.
Alguna ullada de sol
a muntanya, al migdia.
Pluges al litoral. Al cor,
com sempre, maregassa.

Narcís Comadira

que vagi de gust